top of page

L'INFERN DE DANTE




Aquesta exposició ha estat creada per Jordi Diaz Alamà i Grzegorz Gwiazda. Ha estat exposada al Museu de Granollers, inaugurada el 29 de setembre, amb Albert Font com a comissari.

A L'Infern de Dante hi podem trobar un homenatge a l'obra més famosa de Dante Alighieri, que és La Divina Comèdia, que narra els turments dels condemnats en l'infern  la purificació de les ànimes en el Purgatori i les alegries dels Justos en el Paradís. 

Alamà, nascut a Granollers, llicenciat en Belles Art  format en grans escoles d'art internacionals clàssic, ofereix un recorregut per l'infern que mostra des del seu punt de vista, d'una manera freda i personal. Plasma en llenços de diferents dimensions, el paisatge infernal i els terribles suplicis de les ànimes pecadores. Utilitza tècniques mixtes sobre el llenç, pinzellades expressionistes, i tècniques d'innovació graficoplàstica com per exemple la cera que crea "volum" dins els seus quadres. L’exposició també inclou algunes de les obres de l’escultor polonès Grzegorz Gwiazda, una sèrie de peces que representen la figura del geni florentí en diferents formats i postures.

1675358680861-removebg-preview.png




 «Abandona tota esperança», 
inscripció que trobem a l'entrada de l'Infern de Dante. Advertia a tots els condemnats que un cop entrats a l'avern no en podrien sortir.

1675358681721.jpg
1675358681469-removebg-preview.png


Les diferents obres que vam veure a l'exposició em van atrapar pel seu realisme, la sensació i expressió que transmetien. Tot i així,  a l'exposició (al ser guiada) vaig trobar a faltar espai perquè cadascú poguessim veure i interpretar les obres per a nosaltres mateixos. Tanmateix deixant apart la tècnica hi va haver alguns aspectes que personalment no em van acabar d'agradar.
 


Les escultures en concret em van agradar molt i penso que no tenien l'espai i la importància que tenien la resta d'obres, ja que crec que no estaven gaire incloses dins la resta d'exposició. L 'escultura que més em va agradar va ser la de les dues figures assegudes d'esquenes amb la pell esquinçada a trossos. Em va encantar com estava feta i la sensació que transmetia només amb la cara, el cos i el material amb el que estava feta.

clàudia azcargorta cabacés  -  cultura audiovisual

bottom of page